control

compara'l

No diguis mai

És sota control quan no hi tens l'espai
per poder augmentar el grau de felicitat.
Cada segon és més etern que l'anterior,
sinó hi ha cap aposta no hi ha sort.

Sempre estàs a temps de poder provocar
canvis i arribar una mica més enllà.
Pots estar més que segur que tota la teva sort
només tu la forces, només tu.

No diguis mai, no puc, no seré capaç
no creguis mai que res estigui fora d'abast
La teva llum està per sobre de les necessitats.

Només hi ha un camí per no tenir por,
per seguir perseguint els somnis del teu cor.
No esperis que el desig pugui arribar de cop
sinó hi ha cap aposta no hi ha sort.

El teu enginy pot fer canviar el rumb de tot,
la teva vista veure què és el què tu vols.
Pots estar més que segur que tota la teva sort
només tu la forces, només tu.

Respira lentament oblida el passat,
no pensis què hi haurà què podrà passar.
És el moment que els teus instints
rebutgin viure tancats...

Navegant pel món

Tot navegant pel món
omplo d'aire el cos
i la força torna una vegada més.

Sóc cercador de llocs,
emigrant de tot,
ànima que vola enmig de sensacions.

Vull imatges sempre diferents,
que canviïn els elements,
trobar-me dins un no res i veure el temps
com passa molt més lentament,
assaborint eternament
el món que hi ha al darrera.

Vull conèixer tots els grans secrets
que amaguen llocs i tanta gent,
percebre les olors d'ambient i sentir el vent
empènyer una mica més
les ganes de seguir creixent, voltant, obrint la ment.

Vull recórrer noves direccions,
poder arribar encara més lluny
i obrir tot el meu cor a un món d'emocions
que omplin el meu cos d'allò
que ara és desconegut, distant, incomprensible.

Vull fer renéixer el meu foc,
respirar molt més aprop
de tot el què no he vist avui però sé que hi ha
ben amagat per algun lloc,
que no deixaré de buscar,
voltant i obrint la ment.

Dignitat

No hi ha més moments, mai hi serem a temps
sinó hi ha resposta més directe.
Hi ha massa poder entre aquesta gent
que no viu per viure amb respecte.
Sense cap pudor trenquem constantment
l'harmonia de totes les coses.
No hi ha solució sense un trencament
amb aquest sistema.

Perquè no és pot deixar de crear tan dolor ?
Si la vida és més bonica quan hi ha més color.
Perquè no podem canviar i respectar l'entorn on som ?
I utilitzar només allò que necessitarem per viure.

Desfermat com és aquest creixement
aviat faltarà matèria prima.
No podem voler sempre anar a més
sense fer res per poder combatre
desforestació, canvis en el temps
i agonia de tantes espècies.
Cal un moviment, canviar el pensament
o no hi ha sortida.

Perquè no és pot deixar de crear tan dolor ?
Si la vida és més bonica quan hi ha més color.
Perquè no podem canviar i respectar l'entorn on som ?
I utilitzar només allò que necessitarem per viure.

Temps per tractar amb més respecte el mon.
Més dignitat per l'home.
Si no veus el què t'envolta està perdut el món.

Recordo un lloc

Recordo un lloc on tot
respira en calma lentament,
on el ser diferent
no és més que un signe d'on provens,
riquesa permanent.
Tots som el què som tots.

La llum és més brillant,
la sort es busca pas a pas,
no hi ha camins tancats
que no et permetin arribar
en qualsevol moment
allà on mereixis ser.

Per un instant
tot és real.

I a cada pas que faig vull buscar més
com tornar a trobar-lo un cop més.
Saber que un dia el món serà potser millor,
és el motiu per creure que l'intent
mereix la força de tots.

Recordo un lloc on tot
es comparteix entre la gent
on el que guanya més
ajuda a aquell que no té res.
L'essència que ens uneix
és molt més gran que tot.

Acostumat

Acostumat a batallar
amb tanta intromissió,
a prescindir de comentaris,
de falsa institució.

A seguir fent el que el meu cos
demana insistent,
encara que no es vulgui veure
tot el que s'està fent...

Res no em podrà fer canviar això.
Res no desviarà el què sóc.

Faig el què faig per ser qui sóc
no per convèncer el món,
perquè la música és el lloc
on sempre he estat millor.

Sense fer cas a tan entès
és quan més he après,
per mi no hi ha cap més opció
que fer el que em diu el cor.

I a cada pas

Sentir que dibuixo cada història
no és més que una lluita d'optimisme.

I no és tard
per seguir creant els somnis,
però no hi ha temps per suplicar més canvis.

La sort ha rodat sempre pel meu voltant
i l'he perseguit sense descans.
El temps m'ha donat més oportunitats
mirant d'escriure cada pas.

Sovint el futur no és més que una ombra,
on he de crear la seva imatge.

I no és tard
per buscar com més m'agrada.
I no hi ha més excuses a posar-se.

I amb cada pas més sort, més força i més aprop
i amb l'energia de notar que res no és lluny.
Si cada ona en moviment provoca reaccions,
no hi ha més temps per perdre.

I a cada pas que faig,
i a cada pas que visc,
em sento més aprop de ser,
i no hi ha més temps per perdre.

Esclaus

Tan temps de controlar-se,
de ser subjectes a normes vigents.

Perdem tot el contacte
amb tots els sons que la terra desprèn.

Forçats a guardar formes
i a lleis que ens treuen l'instint que portem.

Però som esclaus d'un instint animal,
perduts pel món i esperant que caigui el sol.

El rumb que ara se'ns marca
entra amb conflicte amb perquè vam ser fets.

La resistència acaba
traient el pit sempre que té un moment.

Som gent domesticada,
que espera a treure l'instint que portem.

Som gent, som animals,
som tota l'herència de la humanitat.
Perduts quan ens tenen lligats,
sense poder treure tanta força vital.

Ja no controlem

Ja no controlem el factor temps,
ja no sembla que puguem decidir que potser no es
el millor moment.

La severa ansietat de superar
les barreres que amb el temps ens hem marcat no son,
suficients avui...

hem perdut poder assimilar, massa canvis, massa activitat
potser, s'hauria d'afluixar.
Poc a poc anem desfent el que ens fa ser persones.

Si tot aquest progrés
no serveix per poder canviar el món on ets,
digues si val la pena fer
evolucionar tan ràpid el moment.

Si l'evolució ens porta a fer
més profund aquest abisme indiferent
que hi ha entre tanta gent,

serà que potser no és la direcció,
que el camí que s'ha seguit no és el millor,
deu ser que no és el que més convé...

Hem perdut poder ajudar per res, sense treure beneficis dels demés
potser s'hauria d'afluixar.
Poc a poc anem desfent el què ens fa ser persones.

Ja no hi ha lloc, ni queda temps
només l'opció de poder fer la volta a tot el moviment.

Volaré per tornar a caure

Sota la llum de la nit
no he parat ni un sol moment,
he seguit entre uns acords
tanta màgia, tants records,

esperant tenir l'oportunitat
de reviure almenys un cop
tot el viatge per tants llocs.

Com el somni d'una nit,
mai sabré si tot és cert.
Em desperto cada cop
amb més ganes de saber

si podré venir, si podré fugir,
si mai tornaré a sentir
com sona el cel.

Vull tocar més sovint tots els instants,
vull sentir la veu que em porta més enllà.
Somio més quan sota la pell trobo tantes sensacions.
Volaré per tornar a caure.

La distància perd sentit
si el meu cap ho sent aprop.
No hi ha mur que pugui ser
insalvable pel meu cor.

Però mai sabré del cert si podré venir,
si mai tornaré a sentir
com sona el cel.

Karma

No puc fer la persona que he de ser
si no caic a la baixada i no m'aixeco a la pujada.

No va massa bé, que avui ja no puguem fer
tot allò que tan agrada però que es veu amb mala cara.

I es que va tan bé que quan creuïs el carrer
puguis fer-ho tot solet sense que hi hagi la urbana.

Ja n'estic ben fart de portar-me massa bé.
Vull la vida, més rock, no un ferit de mort.

Mai més ser...
Mai més ser un esclau d'aquest món massa global.

No hi ha res que m'emprenyi més que ser
la joguina per fer proves d'un sistema en davallada,

que només pretén fer contenta alguna gent,
sense tenir en compte quantes llibertats son escapçades.

I es que no hi ha res com que un vegi ell mateix
què funciona, què no toca o què és el que molesta massa.

Ja n'estic ben fart que se'ns tracti com a nens,
vull la vida, més rock, no un ferit de mort.

Com només un somriure

Avui noto en el teu rostre innocent
l'essència del que veig tan meu.
Es multiplica el valor d'aquells moments,
en que puc riure davant teu.

I se'm fa tant difícil, descriure tot el que veig,
mai podré arribar entendre el perquè....

Com només un somriure
tan fàcil, pot fer-me perdre el cap.
Com sols una paraula em fa sentir viu...

El meu cos canvia tantes percepcions
que ara tot pren un sentit nou.
No hi ha buidor, no hi ha moment sense interès,
tu em fas millor del què puc ser.

I res no és impossible, quan sento la teva veu
mai podré arribar entendre el perquè....

Mirada innocent, tu fas córrer el vent,
fas sortir la veu, en el primer intent.
Mirada innocent, el meu pensament
està sobre teu a cada moment.
Mirada innocent, el meu món és teu
tu poses la llum i no cal res més..

Enrere